Agència de traducció: idioma català
Sobre l’idioma català
Orígens
El català és una llengua indoeuropea descendent del llatí que forma part de la família de les llengües romàniques occidentals, com el francès o el portuguès, i és una de les set llengües romàniques més parlades, amb nou milions de parlants. Va néixer entre els segles VIII i X en els territoris de l’imperi carolingi que formaven els comtats de la Marca Hispànica i va experimentar una forta expansió als segles XII i XIII.
Zones geogràfiques on es parla
És un idioma pluricèntric, doncs coexisteixen vàries maneres estàndard codificades corresponents a diferents països. Es parla a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra, la Franja d’Aragó, la ciutat de L’Alguer (a l’illa de Sardenya), el Rosselló (a França), el Carxe (Múrcia) i en petites comunitats del món sencer.
Variants dialectals
La llengua catalana rep diferents noms segons on es parla, degut a la gran quantitat de variants dialectals que s’engloben sota els noms d’ «idioma català» i «idioma valencià». «Català» és el glotònim més estès i el nom oficial de la llengua a Catalunya, les Illes Balears (conegut també com a mallorquí, menorquí i eivissenc segons l’illa) i Andorra; mentre que a la Comunitat Valenciana el nom oficial és valencià, i a la ciutat italiana de l’Alguer el nom oficial és català alguerès.
Influència d’altres llengües
Encara que la majoria de paraules del català provenen del llatí, també existeixen préstecs històrics d’altres llengües, per exemple de les llengües germàniques (del gòtic tenim, entre d’altres, ganivet); i, més recentment, de l’anglès (bar, web, revòlver…); d’altres llengües romàniques com el francès (brioix, garatge, fitxa…); l’italià (piano, macarró, pantà, pilot…); o fins i tot l’àrab (alcohol, sucre, alcova…) i l’euskera (esquerra, o estalviar).
Una llengua exclosa i reivindicada
Història del català: repressió i recuperació
Després de la derrota a Almansa (1707) i el Setge de Barcelona (1714) i Mallorca (1715), els territoris de parla catalana van perdre les institucions pròpies i aquesta llengua va ser exclosa de la legislació i de l’Administració de justícia i municipal, de l’ensenyament i de la documentació notarial i de comerç.
Principis del segle XX
A principis del segle XX, a Catalunya el catalanisme polític va reivindicar l’ensenyament de la llengua catalana i el seu ús en l’Administració. Així doncs, aquesta llengua va rebre un recolzament institucional amb la creació de l’Institut d’Estudis Catalans (1907), la celebració del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) i la publicació del Diccionari català-valencià-balear (1926-1962), obra capital de lexicografia catalana. Aquest recolzament va permetre la institucionalització de la tasca feta pel gramàtic Pompeu Fabra entre els anys 1913 i 1930 amb la que l’idioma es va dotar d’una normativa unificada i moderna.
Constitució republicana de 1931
La Constitució republicana de l’any 1931 i l’Estatut d’Autonomia de l’any 1932 van permetre a Catalunya recuperar la Generalitat (el Govern català), que el català fos declarat llengua oficial i una activa política de recolzament al seu ensenyament. No va passar el mateix a les Illes Balears i les terres valencianes, que no van arribar a veure aprovats els seus estatuts d’autonomia.
La dictadura que va seguir a Espanya a la guerra Civil (1936-1939) i que es va estendre fins l’any 1975. Això va comportar la persecució de la llengua catalana de manera sistemàtica. Es va prohibir el seu ús de nou en l’educació; però també en l’edició de llibres, diaris o revistes i fins i tot en els telegrames i les converses telefòniques; aconseguint l’àmbit del privat. Les pel·lícules, el teatre, la ràdio, la televisió, tota la documentació administrativa, notarial, judicial o mercantil eren exclusivament en castellà, així com també ho eren la senyalització vial i la comercial, la publicitat…
Foto de Rachel Moore a Unsplash
Malgrat tot, la llengua catalana es va mantenir com a llengua de transmissió familiar, tant en Catalunya i les Illes Balears, com en la resta dels territoris de parla catalana. En aquest temps es van escriure obres de gran importància en aquest idioma; en alguns casos, des de l’exili. Hi van destacar escriptors i escriptores com Josep Carner, Mercè Rodoreda, Josep Vicenç Foix, Salvador Espriu, Pere Calders o Joan Fuster.
El català en la democràcia
Després de la mort del dictador Franco (1975) i l’arribada de la democràcia a Espanya, la Constitució del 1978 va reconèixer la pluralitat lingüística i va establir que les llengües espanyoles diferents al castellà podien ser oficials d’acord amb els estatuts d’autonomia. Els Estatuts de Catalunya (1979) i de les Illes Balears (1983) van reconèixer el català com a llengua pròpia i oficial juntament amb el castellà; així com també ho va fer, amb la denominació legal de valencià, el del País Valencià (1982). De manera paral·lela, la Constitució d’Andorra (1993) va establir que el català és la llengua oficial de l’Estat.
La llengua catalana en els mitjans de comunicació i educació
Sota la protecció d’aquests estudis, els parlaments autònoms de Catalunya, les Illes Balears, i el País Valencià van aprovar les lleis de recolzament a la llengua catalana per tal d’introduir-la a l’escola, l’Administració i els mitjans de comunicació. És el cas, a Catalunya, de la Llei de Normalització Lingüística, del 6 d’abril de 1983, per a la recuperació del coneixement i ús d’aquesta llengua, que va comportar un compromís institucional que es va materialitzar en organismes que no només difonen el català, sinó que vetllen pel llenguatge. A més, va passar a ser, l’any 1982, la llengua vehicular a l’escola. També gaudeix d’una gran visibilitat en els mitjans de comunicació gràcies als canals de televisió (més de 20 actualment), les emissores de ràdio (més d’un centenar) i la premsa escrita (més de 30 diaris impresos i digitals, així com més de 150 revistes) en aquest idioma.
El català en el món digital
La projecció del futur d’aquest idioma s’aprecia molt especialment en els entorns digitals, on aquesta llengua gaudeix d’una sòlida presència. Cal destacar el seu posicionament i nivell d’ús dins de les tecnologies de la informació i la comunicació, com a la Viquipèdia (versió catalana de la Viquipèdia), que ja recopila més d’un milió d’articles. El domini .cat (disponible des de l’any 2005 gràcies a la mobilització de la societat civil) no ha parat de créixer i actualment existeixen desenes de milers de llocs web amb aquest domini.
Dades curioses d’ahir i d’avui
- L’any 1924, la policia va detenir al famós arquitecte català Antoni Gaudí per contestar en català, la seva llengua materna, i se’l va obligar a pagar una multa.
- A la xarxa social X (anteriorment coneguda com a Twitter), és la 19a llengua més usada.
- La primera traducció en vers de la Divina Comèdia coneguda a Europa va ser la catalana.
- En aquest idioma existeixen 277 paraules que tenen les 5 vocals a la vegada: ouaire (persona que compra i ven ous) és la més curta i constructivament, la més llarga.
- La llengua catalana va tenir un accés precoç a l’impremta, com la demostra el fet que l’any 1474 ja apareix el primer llibre imprès en català.
- El català es va convertir el 2024 en la cinquena llengua amb 10.000 articles essencials a Wikipedia.
- Tirant lo Blanch és considerada la primera novel·la moderna de la literatura occidental i és una bona mostra de l’expansió del català com a llengua de creació entre els segles XIII i XVI.
- El català és la llengua amb més hores gravades al repositori Common Voice, un projecte col·laboratiu que recull gravacions de veu en totes les llengües del món.
- A la llengua catalana, les tres paraules més llargues són anticonstitucionalment, tetrabromofluorescència i tetraclorobenzequinona
Per què és important la traducció del i al català?
- Es tracta de la dotzena llengua més influent del món segons el baròmetre del Ministeri de Cultura de França, situant-se per sobre de llengües com el Txec, o fins i tot el Xinès Mandarí.
- Traduir del i cap al català permet tenir accés a parlants de quatre estats: Andorra, Espanya, França i Itàlia. Es tracta de països amb un alt desenvolupament humà i una bona penetració d’Internet.
- És l’única llengua oficial de l’Estat andorrà.
- S’estén actualment per un territori d’uns 68.730 km2 habitat per 13.740.000 persones.
- El compromís de la societat civil amb la llengua dels territoris on es parla català té una important dimensió social que no s’ha d’infravalorar. Per exemple, el 69,9% de la població de Catalunya considera “bastant/molt important” l’etiquetatge en català a l’hora de comprar un producte.
- Des de l’any 2023 es pot fer servir aquest idioma en les intervencions al Congrés dels Diputats.
Traduccions jurades al català
Necessites una traducció jurada al català per recolzar una sol·licitud d’immigració, assumptes civils, legals o acadèmics? Aquesta traducció l’ha de fer i certificar un traductor jurat autoritzat pel Ministeri d’Afers Exteriors. A més a més, el traductor ha de tenir gran coneixement dels termes i frases específiques de l’àmbit jurídic i econòmic.
Si necessites una traducció jurada d’un altre idioma al català, o viceversa, pots comptar amb traductors jurats certificats. La nostra agència de traducció ofereix un servei ràpid i excel·lent qualitat per satisfer les teves necessitats.
No hi ha comentaris