Agència de traducció: idioma francès
El francès és la llengua oficial de 29 països i el setè idioma més parlat a escala mundial, amb 280 milions de parlants. De tots els parlants, aproximadament 80 milions són nadius, mentre que la resta va aprendre la llengua com a segon idioma (Statista, 2023).
El francès no ha sigut només la llengua de la diplomàcia al llarg de la història, sinó que també ha sigut la més utilitzada per la comunicació entre les nacions. Actualment, és l’idioma oficial d’organismes internacionals com l’ONU, la UNESCO i l’FMI, a més d’ocupar les primeres posicions al sector dels negocis i del comerç, tant online com offline. Això explica l’alta demanda de traductors espanyol-francès i francès-espanyol amb l’objectiu d’obrir-se pas als països francòfons.
Origen de l’idioma francès
El francès és una llengua romànica que s’origina entre els anys 51 i 58 aC amb la invasió del territori dels gals per part de l’imperi Romà. En aquells temps, el llatí popular es va estendre per tot el territori desplaçant la llengua cèltica que es parlava a la Gàl·lia.
Més tard, quan es va debilitar l’imperi Romà, la Gàl·lia va ser envaïda pels huns, els francs i els visigots, que van portar una gran varietat de dialectes a diferents zones del país. D’aquesta manera, el nord es va veure influenciat pels pobles francs i al sud, on hi havia arrels provençals, van sorgir les llengües d’oïl. Finalment, a partir de la barreja del llatí i el provençal va néixer l’idioma francès modern a França.
5 dades curioses de la llengua francesa
Així com tots els idiomes, el francès té certes particularitats o aspectes curiosos que val la pena conèixer:
1. Les lletres mudes
Les lletres mudes són lletres que en una determinada paraula no es corresponen amb cap so a l’hora de pronunciar-la com és el cas de forêt, tête i hôpital que abans eren forest, teste i hospital, degut a les seves arrels llatines. Tanmateix, l’«s» va desaparèixer i es va substituir per l’accent circumflex.
A més, en francès és molt habitual que si una paraula acaba en consonant, la lletra és muda. Per exemple, placard [plaka:ʀ], parler [paʀle], abcès [absε], billet [bijε], galeux [galø], blanc [blɑ̃], poing [pwɛ̃].
Altres casos de lletres mudes en francès són:
- les paraules acabades en «e» no accentuades, on la lletra és muda (être [ε:tʀ], fête [fεt], fille [fij], vague [vag]),
- la combinació «qu», on la lletra «u» sempre és muda. Per exemple: quatre [katʀ:], quelque [kelk:], qui [ki], quoi [k:ua],
- la lletra «h» francesa és muda al principi de les paraules d’origen llatí, excepte amb la combinació «ch» i «ph». Les paraules que comencen amb l’«h» muda es comporten com si no existís l’«h», fent la liaison o la contracció amb l’article (L’hésitation, L’homme, L’habit, L’herbe, L’héritage, L’hameçon, L’heure, L’habitude).
2. El francès va ser la llengua oficial d’Anglaterra.
El francès va ser l’idioma oficial d’Anglaterra des de l’any 1066 fins a la fi del segle XIV. Per això hi ha paraules com déjà vu, garage, résumé i soufflé, potpourri, crème brûlée, au pair o camouflage que provenen del francès. S’estima que el 30% de les paraules de l’anglès provenen del francès.
3. Paraules similars
Hi ha moltes paraules que s’assemblen al francès, en què només canvia un parell de lletres, però tenen significats completament diferents. Aquestes paraules s’anomenen homòfons. Per exemple:
- verre (vidre) y vert (verd),
- pain (pa) y peint (pintat),
- côte (costa) y cotte (túnica),
- père (pare) y paire (parell),
- ferme (granja / ferm) y fermé (tancat).
4. El francès va ser la llengua predominant dins de l’aristocràcia russa
El francès va ser la llengua més parlada pels tsars abans de ser substituït per l’anglès per dues raons: la tsarina de l’època era la neta de la reina Victòria d’Anglaterra i molts aristòcrates van començar a contractar mainaderes britàniques perquè cuidessin dels seus fills.
5. Paraules franceses d’origen àrab
L’àrab també va influir al francès en paraules com coton / quṭun, satin / zaytwn, sucre / sukkar, hasard / az-zahr.
Per què és important la traducció del i al francès?
Com que la setena economia més gran del món és la de França, traduir del i al francès és un clar avantatge competitiu a nivell laboral. Per exemple, a Espanya, un gran nombre d’empreses estableixen relacions directes amb aquest país a causa de la seva proximitat. Segons l’Instituto de Comercio Exterior (ICEX), el 15,1% de les exportacions espanyoles van a França. També s’importa un 11,1% al país veí, que el col·loca com a segon proveïdor.
Podem entendre, per tant, per què avui en dia moltes empreses espanyoles se centren en el francès, sobretot en aquells sectors on aquesta llengua té l’impacte més gran: hoteleria i turisme, farmacèutica, comercial, salut, enginyeria i producció.
Pel que fa el món online, el nombre d’usuaris de parla francesa a la xarxa era d’un 3.3% l’any 2020, mentre que l’ús d’aquest idioma als continguts de les pàgines web representa el 4,3% del total d’Internet el 2023 (W3Tech i Internet World Stats).
El francès, a l’índex T ocupa la sisena posició al mercat mundial per a la venda de productes amb 158.332.147 d’usuaris a Internet i 12.195,66 de dòlars d’importacions totals.
En aquest escenari, saber l’idioma és clau en qualsevol projecte d’expansió, ja que la traducció espanyol-francès i francès-espanyol és una verdadera palanca de creixement que impulsa la visibilitat d’una marca davant del públic internacional.
Quins són els reptes de la traducció espanyol-francès i francès-espanyol?
Molta gent creu que traduir només és qüestió de parlar dos idiomes i que la resta ve per afegiment. Tanmateix, la veritat és que el procés de traducció comporta una gran complexitat i, també, bastant creativitat.
Com qualsevol altra combinació d’idiomes, la traducció espanyol-francès i francès-espanyol té una sèrie de característiques específiques, que poden fer que la traducció sigui una mica difícil.
A més, per a cert tipus de texts especialitzats com els del sector jurídic o agroalimentari, les normes i estàndards varien d’un país a un altre. Per tant, és fonamental confiar la traducció a un traductor nadiu del país al qual es destina el document final.
Per què contractar un traductor especialitzat?
Senzillament, perquè el traductor professional sempre té en compte la coherència, exactitud i la qualitat de la traducció. A més, sap adaptar la semàntica general del text d’origen i dominar els matisos de la llengua meta ajustant el to, l’estil i la terminologia del text. Per això, la manera més fiable de traduir un text de l’espanyol al francès o viceversa és recórrer a un professional nadiu que garanteixi un treball de qualitat i eficàcia.
Conclusió
Actualment, el francès és un idioma influent no només al món dels negocis internacionals i de l’exportació, però també a Internet. Un 15% de l’economia mundial i un 12% del comerç internacional estan representants per l’espai francòfon. Això explica per què hi ha tanta demanda de traduccions espanyol-francès i francès-espanyol en aquests sectors.
Per això, a l’hora de recórrer a un servei de traducció, és clau comptar amb professionals nadius del país meta que tinguin en compte les particularitats culturals i les especificitats lingüístiques de la variant de l’idioma de destí. A més, el traductor ha de ser especialista en el camp amb què es treballa (jurídic, mèdic, financer, etc.) i ha de conèixer els requisits, les normes i la terminologia propis del sector.
A sanscrit posem a disposició l’experiència de traductors nadius espanyols-francès, especialitzats en diferents sectors. D’aquesta manera, la nostra agència de traducció s’assegura que cada client obtingui una traducció fiable, sigui el contingut que sigui.
No hi ha comentaris