Agència de traducció: idioma italià
L’italià és una llengua romànica derivada del llatí parlat, concretament de la variant toscana arcaica, que pertany a la família italoromàntiques de les llengües itàliques (dins les llengües indoeuropees). És l’idioma oficial d’Itàlia, San Marino, Ciutat del Vaticà i també és una de les quatre llengües nacionals helvètiques (junt amb l’alemany, el francès i el romanx).
L’italià també es parla en altres llocs:
- al comptat d’Ístria (Croàcia) i als municipis costaners del litoral eslovè com a llengua cooficial;
- altres països com Malta, Albània, Luxemburg, Alemanya i Bèlgica;
- països del continent americà: Estats Units, Canadà, Veneçuela, Uruguai, Brasil i Argentina.
Però, per què el servei de traducció de i a l’italià és important? La resposta és ben senzilla, s’estima que actualment més de 85 milions de persones parlen italià arreu del món. Per això, l’italià juga un paper molt important en la comunicació global, les relacions internacionals, el turisme i el comerç.
Els dialectes de l’idioma italià i l’italià estàndard
Els parlants d’Itàlia es comuniquen principalment en dialectes regionals. S’estima que aproximadament la meitat de la població d’Itàlia no parla italià estàndard com a llengua materna.
La causa d’aquesta proliferació de dialectes regionals a Itàlia és la històrica divisió en petits estats i la colonització per part de França, Espanya i l’imperi austrohongarès, entre la caiguda de l’imperi Romà i la unificació italiana el 1861. Durant aquest període, l’idioma oficial de la majoria dels estats italians era el llatí o l’idioma de la potència colonitzadora.
Durant el segle XIV, el dialecte toscà va començar a predominar, però no va ser fins el segle XIX que es va estendre fins que es va convertir en la llengua estàndard d’una Itàlia unificada. Més tard, amb l’augment progressiu de l’alfabetització, l’italià estàndard va ser acceptat com a llengua nacional a la dècada de 1950.
Els italians són bilingües: particularitats del dialecte de cada regió
Més de la meitat dels nadius parlen tant italià com el dialecte de la regió on han nascut i han crescut, fins i tot en algunes zones rurals el dialecte és l’única llengua que parla una part o la majoria dels habitants. La raó és mantenir viva la seva història cultural i geogràfica.
Segons l’aspecte geogràfic, els estudiosos divideixen Itàlia en tres grans àrees dialectals:
Dialectes septentrionals o alto-italianos
Aquests dialectes es parlen a la part septentrional d’Itàlia, delimitada al sud per una línia imaginària que va des de La Spezia (a Ligúria) fins a Rimini (a Emília-Romanya) i que divideix els dialectes del nord dels del centre. Els dialectes septentrionals es poden subdividir en dos grups:
- Els dialectes gal·loitàlics com el piemontès, el llombard, el trentí, el lígur i l’emiliano-romanyol.
- Els dialectes vènets (venecià, veronès,vicentino-paduà, triestí).
Dialectes toscans i mitjans
Aquest grup es divideix en dues àrees:
- Dialectes toscans que inclouen el florentí, el sienès i els de Pisa, Lucca i Pistoia.
- Dialectes mitjans o centrals, entre els quals trobem el romà, el viterbese i l’umbro-marquesà.
Dialectes meridionals i meridionals extrems
Els dialectes meridionals inclouen l’abruç i el marquès, el barés, el de Campània i el de Lucca. Els dialectes meridionals extrems són, per exemple, el calabrès, el salentí i el sicilià.
Per altra part, hi ha el sard, que no és un dialecte, sinó que és una llengua independent, més propera al llatí i que es va conservar gairebé intacta per l’aïllament de Sardenya respecte a la resta d’Itàlia.
Curiositats de l’idioma italià
L’italià és una de les llengües més importants del món a causa de la seva riquesa històrica i cultural. Com la resta d’idiomes, té algunes particularitats:
Fàcil de pronunciar
Es llegeix de la mateixa manera que s’escriu. La pronúncia és clara i el vocabulari s’assembla al de les altres llengües d’origen llatí.
L’herència llatina de l’italià
L’alfabet italià té 21 lletres (16 consonants i 5 vocals) i li falta les lletres «j», «k», «w», «x» i «y». Deriva de l’alfabet llatí i es pensa que és l’idioma que més s’assembla a aquesta llengua morta d’entre tots els idiomes que es parlen en l’actualitat.
Aguts i greus en italià
L’accent gràfic de l’idioma italià pot ser de dos tipus:
- agut o acut: indica que la vocal accentuada es pronuncia tancada. Per exemple: sé (ser), perché (perquè), affinché (de manera que), poiché (sempre que),
- greu: indica que la vocal accentuada es pronuncia oberta, ho trobem en paraules com tè (tu), caffè (cafè), è (i).
Doble pronunciació
Les vocals «e»i «o» tenen dos variants a l’idioma italià: poden ser obertes o tancades. Al paper, el so tancat s’assenyala amb l’accent agut (´) i l’obert amb l’accent greu (`): pésca in alto mare (pesca), pèsca sciroppata (bresquilla), bótte di vino (bota de vi), bòtte da orbi (apallissar).
La pronúncia oberta o tancada de la «e» i de la «o» té una importància especial en els casos en què l’única diferència entre paraules que s’escriuen de la mateixa manera, però que tenen significats diferents (homògrafs). Per exemple:
| è (oberta) | é (tancada) | ò (oberta) | ò (tancada) |
| affètto (afecció, amor) | affétto (del verb afectar) | fòro (plaça) | fóro (forat) |
| dètti (del verb donar) | détti (amb el malnom de) | mòzzo (boixa de la roda) | mózzo (grumet) |
| lègge (del verb llegir) | légge (llei) | pòrci (porcs) | pórci (del verb posar) |
| mènte (del verb mentir) | ménte (ment) | scòrsi (del verb divisar) | scórsi (del verb fluir) |
| vènti (plural de vent) | vénti (número 20) | vòlto (del verb dirigir: dirigir la mirada) | vólto (cara) |
El llenguatge universal de la música clàssica
L’italià és l’idioma oficial de la música clàssica. Molts dels termes que s’utilitzen en tot el món provenen de l’italià. Per exemple, «piano», «forte», «soprano» i «tenor». La causa d’aquest fenomen és en gran manera la popularització de la notació musical italiana durant el Renaixement i el Barroc.
La riquesa lèxica de l’italià
L’italià té moltes paraules que no tenen una traducció directa a l’anglès. Per exemple, «magari» vol dir «tant de bo» o «potser», però també pot voler dir «m’agradaria que fos així» o «tant de bo poder-ho fer».
El pare de l’italià modern
Dant Alighieri és reconegut per la seva contribució a l’establiment de la llengua italiana. Durant l’última part de l’Edat Mitjana, la majoria de les obres literàries s’escrivien en llatí, però Dant va escriure el poema èpic de La Divina Comèdia en dialecte toscà. Així, va deixar una marca inesborrable en l’idioma i va ajudar a convertir l’italià toscà en la base de l’italià actual.
La importància de traduir de i a l’italià
L’idioma italià té una gran importància en tractats internacionals. A més, té un pes molt fort en la indústria del turisme i, sobretot, en la música. Per això, l’ús correcte de l’italià i l’adequació de les accepcions de cada terme en el context ha de ser fonamental en aquests sectors.
Per altra banda, traduir textos, llocs web, blogs o botigues de e-commerce a l’italià obre les portes a un mercat internacional, podent arribar a més de 85 milions de persones que parlen italià arreu del món.
L’ús de l’italià en continguts de llocs webs representa un 2,2% del total d’Internet el 2023 (W3Tech). Pel que fa a l’índex T, el francès ocupa la sisena posició al mercat mundial per a la venda de productes amb 47.189.205 d’usuaris a Internet i 22.311,39 de dòlars d’importacions totals.
Qualsevol intent d’apropar un negoci a les terres italianes requereix un ús precís de la llengua. En aquest sentit, la traducció català-italià i italià-català en mans de professionals és un gran impuls per a la visibilitat d’una marca davant del públic de parla italiana.
La traducció de documents legals o migratoris
Les traduccions oficials es sol·liciten quan es necessita que un document d’un país sigui pertinent en un altre. Pot servir per a documents d’identitat, financera, informes oficials, patents, immigració, etc.
Aquest tipus de traducció es diferencia de qualsevol altra. La diferència és que cada document fa servir termes i continguts del sistema legal del país d’origen per a adaptar-los al de destí. Cada país té regulacions pròpies per a les traduccions jurídiques.
Per exemple, a Espanya els traductors han de realitzar un jurament legal. A Itàlia, les traduccions les han de fer professionals acreditats i notarials, és a dir, persones legalment facultades per la feina.
Perquè traduir de i cap a l’italià amb professionals?
Avui en dia, els traductors son professionals capaços de connectar la realitat de dues cultures diferents, ja que poden adequar un missatge expressat en una llengua origen a una llengua meta impregnada d’una cultura completament diferent, sense que el receptor noti que és una traducció.
De manera que, optar per la traducció de l’italià i cap a l’italià en mans d’una agència especialitzada té molts beneficis. Els traductors, apart de dominar l’idioma, saben com localitzar cada text al país de destí per tal que el missatge es traslladi de manera clara i fidel. Un altre avantatge de contractar una agència de traducció és que disposen d’un gran nombre de professionals, cosa que permet atendre ràpidament tots els encàrrecs dels clients.
A sanscrit contem amb un equip de traductors de l’italià amb experiència, capaços de respondre qualsevol necessitat. No t’estiguis de contactar-nos si busques traduccions de qualitat.
No hi ha comentaris