Amartar? La carrera espacial i els nous reptes lingüístics
Explorant l’impacte lingüístic dels avenços científics i de l’exploració espacial
Cada llengua pot expressar una mateixa idea de moltes formes diferents. No obstant, en la traducció científica, és molt important fer servir sempre els termes que siguin altament fidels al significat dels originals.
Les ciències humanes són un univers apassionant en el qual se succeeixen esdeveniments constants i sorprenents. Els grans avenços tecnològics que s’han produït a cada una de les diverses branques de la ciència han portat a l’ésser humà a unes cotes de progrés sense precedents i, cada dia, els mitjans reflecteixen, d’alguna manera, les dades que demostren aquesta imparable escala de coneixement.
La precisió en la traducció de termes científics
La connexió entre països i cultures s’ha multiplicat gràcies a les noves tecnologies de la comunicació i, com a conseqüència d’això, la necessitat de traduir continguts creix constantment.
Un dels camps on més novetats hi estan passant és el de l’astronomia i l’exploració espacial. La intensa activitat extraplanetària ja no està a l’abast només dels EE. UU. o de Rússia. Nous actors com la Xina, el Japó, o fins i tot Aràbia Saudí, s’han incorporat al grup selecte amb ambicioses missions espacials.
Foto de Nicolas Lobos a Unsplash
Conseqüentment, la traducció de terminologia científica especialitzada a diverses llengües diferents, de vegades, es converteix en un exercici interessant que consisteix en trobar la paraula de l’idioma meta que reflecteixi sense confusions els significat original. Per exemple, a tots els països, cada dia aterren milers d’avions i, a la lluna, han allunat ja diverses naus.
Llavors, aquelles que arriben a Mart, podem dir que han «amartat»? Doncs segons el Termcat si, ja que explorant els conceptes anteriors al cas de Mart, s’obté la definició d’amartar: «Aterrar a Mart ».
Adaptació lingüística a l’era espacial
Mentre els anglosaxons s’han adherit a la formula landing on… («aterrar a…»), a priori, pot semblar que les llengües romàniques tendeixen a agafar el nom propi del lloc (la Terra, Mart, la Lluna) i convertir-lo en un verb. No obstant, els resultats són diversos.
Per exemple, allunar en francès és «alunir» i en espanyol és «alunizar». Tot i això, en italià sembla ser que el més comú és fer servir la formula «aterrare sulla Luna», com en portuguès, on es fa servir la construcció «pusar na Lua».
Evidentment cada llengua guarda un nombre variable d’opcions entre les que podem escollir, però en àmbits de divulgació científica és particularment important decantar-se per l’alternativa més adequada. No tan sols per a explicar un procediment, com en el cas d’amartar, sinó també per traslladar adequadament conceptes i idees amb certa complexitat d’una llengua a una altra.
La formació contínua en la traducció científica
Apart d’aquests casos, hi ha molts d’altres tants que posen en manifest el dinamisme característic del camp de la traducció, així com la importància d’actualitzar permanentment la formació lingüística i científica de tots els professionals i empreses que es dediquen a aquesta feina tan fascinant.
Necessites traduir un article científic?
Necessites un traductor nadiu per a la traducció del teu article científic? Busques un traductor especialitzat en el teu sector? Posa’t en contacte amb nosaltres a través del següent formulari i t’enviarem, en el menor temps possible, el teu pressupost de traducció professional sense compromís.
No hi ha comentaris