Doblatge o subtítols? Dues opcions de pel·lícula
Encara que el doblatge hagi estat la manera, tradicionalment, més habitual de traduir productes audiovisuals a Espanya,hi ha una altra opció que ha guanyat força i rellevància, la subtitulació. Quins són els avantatges i els inconvenients de cadascuna?
Origen del doblatge a Espanya: entre la censura i l’art
Espanya és un país on no hi ha gaire cultura de la versió original subtitulada. Tot es remonta a l’epoca de la postguerra, quan la censura amenaçava totes les obres estrangeres, especialment de Estats Units. En aquell moment, es va potenciar el doblatge, ja que permetia controlar el missatge, tant en forma com en rerefons, que una pel·lícula transmetia al públic i, a més a més, facilitava a l’espectador la comprensió immediata del contingut que estava vivint.
La conseqüència va ser la consolidació al país d’una de les millors escoles d’actors de doblatge de tota Europa, amb veus mítiques que ens han acompanyat durant dècades i la feina de la qual ens honra amb nous professionals. Encara tenim a la memòria la veu de Arsenio Corsellas doblant a Sean Connery, Kirk Douglas, Burt Lancaster, Richard Burton o Rock Hudson, entre molts altres.
La veu de Constantino Romero i la dualitat del doblatge
Tampoc no podem oblidar la veu inconfusible de Constantino Romero, qui ha doblat un fotimer de personatges, com Darth Vater. La cèlebre frase «Luke, yo soy tu padre» que tots hem repetit imitant la manera de parlar del llegendari antagonista de La guerra de les galàxies, és seva.
No obstant, el doblatge no només facilitava la comprensió del contingut d’una pel·lícula per part de l’espectador i permetia que Espanya assimilés cultures estrangers, sinó que també proporcionava la pèrdua del sentit original que l’autor havia donat a l’obra. Evidentment, la censura va jugar un paper determinant en el passat, creant situacions realment esperpèntiques on els personatges establien entre si relacions que no tenien res a veure amb l’argument original.
Evolució i reptes de la subtitulació a l’era moderna
Un molt bon exemple va ser Mogambo, on la censura va convertir sense voler un adulteri en un incest. No obstant, avui en dia, el problema és bàsicament de caire cultural i intel·lectual. Conseqüentment, la subtitulació ha guanyat seguidors, ja que permet mostrar el veritable significat del contingut original. Pel que fa a la producció, és evident que la subtitulació és una alternativa més econòmica que el doblatge, ja que no calen actors de veu ni edicions complexes.
Tanmateix, segueix exigint una feina estricta i professional, apart d’un bon coneixement de l’idioma i la cultura de la que beu la pel·lícula per a evitar literalitats que puguin canviar el sentit d’un diàleg. Si fa o no fa, el rigor i el coneixement exhaustiu de l’idioma nadiu són essencials per a que, sigui la modalitat que sigui, doblatge o subtitulació, el resultat sigui tan bo com professional.
Foto de Meg Boulden a Unsplash
El doblatge
El doblatge és el procés de gravar i substituir les veus d’un producte audiovisual per a internacionalitzar-lo. En aquesta tècnica, la imatge i el so treballen conjuntament i es requereixen professionals que sàpiguen com fer la feina.
El traductor de doblatge ha de ser capaç de crear diàlegs naturals i fluids. Per aquest motiu, moltes vegades no es tracta de fer traduccions literals, sinó que puguin reflectir l’essència del text original i s’adaptin a la cultura de destí. Llavors, els intèrprets de doblatge han de reproduir els diàlegs de la manera més natural possible, gravant la veu per sobre de la de l’actor original sincronitzant-se.
Tipus de doblatge
Hi ha diversos tipus de doblatges típics del el món audiovisual: el doblatge de sincronització labial (s’adapta la traducció al moviment dels llavis del personatge en escena), veus superposades (consisteix en mantenir la veu original per sota, mentre una de gravada es sona en primer pla), comentaris lliures (mentre l’acció es produeix, el narrador descriu què passa de manera subjectiva) i interpretació simultània (es realitza a temps real a la sala on s’està duent a terme l’acció).
La subtitulació
La subtitulació es tracta de transcriure els diàlegs d’un producte audiovisual en el mateix idioma o en un de diferent i, en fer-ho, s’ha de respectar els límits d’espai i temps: el número de caràcters per línia, el numero de línies, el temps en pantalla i la velocitat lectora.
Per exemple, en espanyol el text pot tenir una extensió de fins a dotze paraules en dues línies (entre 38 i 42 caràcters per línia) que surten habitualment a la part inferior de la pantalla. Apart d’això, els subtítols poden estar a la pantalla com a mínim durant un segon i com a màxim sis, sense perdre la sincronia visual i auditiva.
En altres paraules, l’aparició i desaparició de la subtitulació ha de coincidir el màxim possible amb el moment en que parlen els personatges. Pel que fa a la velocitat lectora, ronda sobre els 20 caràcters per segon per no dificultar la lectura i comprensió. Un subtitulat ha de transmetre el missatge principal de manera sintètica, permetent a l’espectador gaudir de la imatge i l’àudio al mateix temps.
Tècniques de condensació en la traducció audiovisual
Ara bé, el traductor audiovisual no sols ha de considerar aquests aspectes fent la seva feina, també ha de fer que la traducció sigui fidel a la versió original tenint en compte els canvis de pla. Per aquest motiu, a vegades s’ometen algunes parts dels diàlegs o simplement es canvia l’enfocament del que diuen per tal que arribi de manera correcta al públic a qui van dirigits els subtítols.
Però, com tria el traductor quines parts de diàleg s’han de sacrificar en benefici de la comprensió del missatge i de la informació principal? Les estratègies de condensació són moltes, com per exemple:
- ometre noms propis, apel·latius, interjeccions, formes de cortesia, repeticions innecessàries, falques, etc.
- reformular algunes frases per altres més senzilles,
- fer servir pronoms en lloc de noms («Tell Jonathan» per «diga-li»), paraules més curtes («dir» en comptes d’«expressar») o apòcopes sempre que sigui possible (bici, foto, moto, etc.),
- canviar la categoria gramatical («Vam visitar un museu on no havíem anat mai» per «Vam visitar un museu nou»).
Tipus de subtítols
Hi ha 3 tipus de subtitulació: interlingüística (el text que es mostra és en un idioma diferent al de l’àudio original), bilingüe (el text que es mostra està en dos idiomes diferents al mateix temps) i simultània (es trasllada el missatge oral a text en temps real).
Avantatges i inconvenients de cada tècnica
Tant si es tracta del responsable d’un producte audiovisual, de la agència de traducció que s’encarrega de fer el doblatge o la subtitulació, o de l’espectador que ha d’escollir com prefereix veure una pel·lícula, totes dues tècniques tenen avantatges i inconvenients.
| Tècnica | Avantatges | Inconvenients |
| Doblatge |
|
|
| Subtitulació |
|
|
Doblatge i subtítol, quin és millor?
La preferència entre subtítols i doblatge depèn, bàsicament, de l’espectador. Per exemple, una persona amb discapacitat auditiva necessitarà els subtítols per entendre el que passa, mentre que algú amb dificultat visual, preferirà el doblatge.
Ara bé, sigui el cas que sigui, és recomanable recórrer a professional formats en aquestes tècniques que sàpiguen com fer una feina de qualitat.
Necessites una traducció audiovisual?
Busques un traductor audiovisual nadiu? Necessites un traductor especialitzat per la subtitulació els teus vídeos? Posa’t en contacte amb nosaltres a través del següent formulari i t’enviarem, en el menor temps possible, el teu pressupost de traducció professional sense compromís.
No hi ha comentaris