
Quines alternatives hi ha al gas rus?
En una època en què la comunitat internacional observa amb consternació la invasió de Rússia a Ucraïna, molts es plantegen alternatives viables al subministrament de gas rus, degut a la gran dependència europea dels hidrocarburs procedents del gegant eurasiàtic.
Però, existeixen alternatives reals als hidrocarbur que arriben des de Rússia? Hi ha països amb la capacitat i infraestructura suficients per a ocupar-se de la producció i distribució del gas, negoci tradicionalment controlat pel Kremlin? Per contextualitzar aquesta situació, analitzant quins són els possibles alternatives al gas de Rússia i quin paper jugarà la traducció professional després d’aquests esdeveniments.
Algèria, la potència del futur
Algèria és el tercer proveïdor de gas natural d’Europa, només per darrere de Rússia i Noruega. La seva proximitat geogràfica amb la UE reforça la viabilitat logística del flux d’hidrocarburs, que ja està arribant a alguns punts d’Europa. Sense anar gaire lluny, a Espanya.
No obstant, la producció d’Algèria no és prou voluminosa per a poder satisfer per si mateixa tota la demanda que es podria produir en un cas hipotètic de veto al gas rus. El motiu és la mancança d’inversions realitzades en producció i distribució fins al moment. Per això, Algèria no pot satisfer a curt plaç les demandes energètiques internacionals sense desatendre les pròpies.
Tot i la intenció demostrada pel govern, les institucions i les empreses de posicionar el gas algerí com una alternativa real al gas rus, la veritat és que el país encara no compta amb una capacitat d’exportació escalable.
Qatar, entre Orient i Occident
Qatar és el segon exportador mundial de gas natural liquat, només per darrere dels Estats Units. Més enllà de les controvèrsies sociopolítiques associades al món àrab, la veritat és que aquest emirat porta anys col·laborant fidelment amb els països occidentals.
De fet, l’organització del Mundial de Fútbol de 2022 respon a la intenció de Qatar d’obrir-se a Occident, encara que hagi estat objecte de nombroses crítiques procedents de diverses ONG per l’impacte dels hidrocarburs en el medi ambient i per suposades irregularitats en la organització del major esdeveniment del futbol mundial. té davant seu l’oportunitat d’or per posicionar-se en el mercat internacional del gas com una alternativa sòlida al país dirigit per Vladimir Putin.

Foto de Pavel Neznanov a Unsplash
L’emirat, a més a més, compta amb el beneplàcit del president nord americà Joe Biden, que no ha dubtat en elogiar el paper d’Emir Sheikh Tamim bin Hamad al-Thani a les evacuacions d’Afganistan durant una recepció oficial a la Casa Blanca el passat 31 de gener.
No obstant, a Qatar passa una situació similar a la d’Algèria: no pot abastir a curt plaç tota la demanda que és necessària en cas de prolongar-se la crisis entre Rússia i Ucraïna. Les seves exportacions de gas tenen com destins principals la Índia i Bangladesh. Per tant, redirigir el gas catarí a Europa tindria un preu molt elevat.
Iran, a l’espera
Iran es mereix una menció especial en aquesta llista perquè comparteix un gran jaciment de gas amb Qatar: el South Pars, que ocupa 9.700 quilòmetres quadrats, 3.700 dels quals ocupen aigües territorials iranians.
No obstant, les seves relacions amb la Casa Blanca van patir una davallada durant el mandat de Donald Trump, qui va retirar a Washington dels acords nuclears entre les grans potències i Iran.
tot i que, el panorama actual és molt diferent: Europa i Estats Units se senten en condicions de posicionar-se i d’adoptar solucions envers a les possibles conseqüències del conflicte de Rússia i Ucraïna.
La conclusió és que si s’aixequen les sanacions a Teheran, a llarg plaç serà possible realitzar inversions massives en el país i accedir a grans volums de gas natural liquat. Però, una vegada més, es tracta d’una solució de cara al futur, mentre que la invasió russa d’Ucraïna és una realitat que s’està vivint avui en dia.
El paper del traductor professional en el mercat dels hidrocarburs
Durant aquesta anàlisi hem mencionat diversos estats diferents, cada un amb la seva llengua i peculiaritats culturals. L’àrab i el rus sumen un total de quasi 558 milions de parlants, cosa que accentua la importància de la traducció a aquestes llengües.
El farsi, amb 100 milions de parlants, queda una mica més avall en aquesta llista. Per això, trobar un traductor o una agència que tradueixi documentació a la llengua d’Iran no és gens senzill.
El perfil del traductor internacional encarregat dels projectes relacionats amb el mercat dels hidrocarburs ha de ser algú que posseeixi un ampli coneixement sobre traducció química i industrial, un sector que involucra a empreses i governs d’arreu del món, i al que l’esperen molts anys de vida mentre les energies renovables es preparen per agafar el relleu. En definitiva, es necessita un traductor com els que col·laboren amb sanscrit.
Necessites una traducció?
Necessites un traductor nadiu? Busques un traductor expert en el teu camp? Posa’t en contacte a través del següent formulari i t’enviarem un pressupost de traducció professional sense compromís en el menor temps possible.
No hi ha comentaris