La traducció d’antropònims al català: una qüestió de tendències

La traducció d’antropònims al català

La versió doblada al català de L’home de la mascara de ferrosuscita una pregunta interessant: És correcte traduir els noms propis estrangers al català o hauríem de conservar-los en la llengua original?

Ja fa un temps que vaig veure la pel·lícula L’home de la màscara de ferro doblada al català i me’n vaig adonar d’un detall relacionat amb la traducció que mai no li havia donat importància. La historia d’aquest llargmetratge es desenvolupa a la França del 1662 i compta amb diversos protagonistes: els famosos tres mosqueters, Athos, Porthos i Aramis; D’Artagnan; el rei Lluís XIV; el seu germà, Philippe; i la mare de tots dos, Ana.

A la versió doblada al català, el nom propi, en altres paraules, l’antropònim, de cada personatge es pronuncia en català i no en francès. Tot i això, tots els noms de pila que aparèixer a la pel·lícula es mantenen en francès exceptuant-ne dos: Ana i Lluís. Això succeeix perquè els altres noms no tenen un equivalent en llengua catalana. Per això, només se’n catalanitza la pronunciació.

Pel que fa als antropònims Ana i Lluís, les decisions que van dur a la traducció són diferents. En el primer cas, la reina consort de França era espanyola, Ana d’Àustria, pel qual, en la versió doblada, sembla lògic mantenir el nom original en català, en lloc de traduir-lo al francès. En el segon cas, el nom real de l’home conegut com a Rei Sol en llengua francesa es Louis XIV.

Tradicions en la traducció d’antropònims

A Espanya, fa anys, la tendència era traduir tots els noms propis estrangers a la nostra llengua, especialment els dels membres de la reialesa, de personatges històrics, de papes i autors o persones rellevants. Per aquesta raó, és probable que a L’home de la màscara de ferro es decidís substituir l’antropònim del rei de França, Louis, per l’equivalent en català, Lluís.

Decisions i discrepàncies en la traducció dels noms

No obstant, el nom del bessó del monarca, Philippe, es manté en francès, tot i que existeix un equivalent en català, Felip. Perquè es va decidir traduir un antropònim i l’altre no? La veritat és que aquesta inconsistència pel que fa al criteri de traducció de tots dos noms genera una dissonància cognitiva, és a dir, una falta de coherència entre els dos.

No sabem ben bé els motius que van provocar aquesta divergència. El més probable és que Philippe, com que és un antropònim de caràcter genèric (no és cap nom oficial d’un membre de la reialesa), es va deixar en francès per ser més fidels a la llengua i cultura franceses originals que mostra la pel·lícula.

El debat actual sobre la traducció dels antropònims

Aquest fet planteja un debat molt interessant, que avui en dia encara perdura: en textos i productes audiovisuals que el públic veurà en català, és millor traduir els antropònims per adaptar-los a la llengua i cultura metes? O és millor mantenir-los com a la versió original amb l’objectiu de conservar i reflectir fidelment la cultura de la que procedeixen? Aquest conflicte entre la domesticació i la estrangerització, entre la llengua meta o la de partida, ja fa molt temps que no s’ha resolt.

Criteris actuals de la traducció d’antropònims

La tendència actual a Espanya és mantenir els noms de pila en la llengua d’origen (exemple: Philippe) i, per tant, és així com hem de procedir. No obstant, al país segueix molt arrelada el costum de traduir al català els topònims, igual que els antropònims de la reialesa (exemple: Lluís XIV), papes, personatges històrics i alguns autors literaris. Aquesta pràctica és perfectament correcta i, per això, segueix duent-se a terme avui en dia en molts medis de comunicació, sèries, pel·lícules i diversos textos escrits.

La importància de la coherència en la traducció d’antropònims

Tenint en compte aquesta informació, les decisions traductològiques que es van prendre a l’hora de traduir Lluís i Philippe a la versió doblada al català de L’home de la màscara de ferro són lògiques i correctes. No obstant, considerem que el més important a l’hora de tractar amb antropònims és mantenir un criteri de traducció coherent i lògic que s’apliqui en tots els casos per igual: o es tradueixen tots els noms propis o no se’n tradueix cap. D’aquesta manera, no es creen discrepàncies lingüístiques com la que hem mencionat anteriorment.


Necessites una traducció audiovisual?

Busques un traductor audiovisual nadiu? Necessites un traductor especialitzat per la subtitulació els teus vídeos? Posa’t en contacte amb nosaltres a través del següent formulari i t’enviarem, en el menor temps possible, el teu pressupost de traducció professional sense compromís.

Fes clic o arrossega arxius a aquesta àrea per a pujar-los. Pots pujar fins a 5 arxius.

Tags:
, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,
María Soria
info+msoria@sanscrit.net

Es filóloga inglesa, editora y traductora inglés-español. Apasionada de la escritura, tiene amplios conocimientos en corrección de textos en español y traducción literaria, humanística y jurídica. Ha traducido y autopublicado en Amazon varios relatos breves. En sanscrit, se ocupa del marketing.

No hi ha comentaris

Publica el teu comentari