Traducció d’estats financers
La traducció d’estats financers és el procés pel qual una empresa torna a declarar tots els actius, passius, ingressos i despeses, beneficis i pèrdues denominats en divises diferents de la moneda amb què una empresa presenta els seus estats financers. El resultat d’aquest procediment de traducció d’estats financers és l’explicació i justificació dels guanys i les pèrdues per operacions de canvi.
Un estat financer inclou el següent:
- Una carta del president del consell per presentar l’estat.
- Un informe d’activitats anuals, en què s’analitza els esdeveniments més importants, les perspectives, els factors de risc i els objectius futurs de l’any.
- Els comptes anuals inclouen el balanç de situació, el compte de pèrdues i guanys, les notes als comptes i, en ocasions, els comptes, els informes d’auditoria i altra documentació de l’empresa.
- En alguns països, és obligatori que les societats mercantils presentin aquest document. L’estat financer permet que les parts interessades puguin veure, entre d’altres, la situació financera d’una empresa.
Mètodes per traduir estats financers
Hi ha tres enfocaments diferents per fer la traducció dels estats financers:
1. Mètode corrent/no corrent
Amb aquest mètode, s’utilitza la taxa de canvi del moment per convertir tots els actius i passius corrents denominats en moneda estrangera, mentre que per convertir els actius i passius no corrents s’usa la taxa de canvi històric.
2. Enfocament monetari i no monetari
Mentre que per convertir les partides no monetàries (inventari, actius fixes) s’utilitza la taxa de canvi històric, per convertit les partides monetàries (com els comptes de caixa amb els imports per cobrar i per pagar) s’usa la taxa de canvi del moment.
3. Utilitzar la taxa de canvi del moment
La taxa de canvi del moment s’usa per convertit totes les partides dels balanços de situació i dels comptes de resultats. Independentment de l’enfocament de l’estat financer empleat, els guanys i les pèrdues per operacions de canvi resultants només apareixen sobre el paper i no solen repercutir en els fluxos de caixa.
Per què es tradueixen els estats financers?
Si l’organització empresarial opera a altres països, utilitzarà divises diferents en les seves activitats comercials. A efectes comptables, però, els estats financers s’han de documentar en una sola divisa. Per això, s’ha de realitzar una conversió de divises.
Documents d’estats financers importants que cal conèixer
Totes les organitzacions necessiten un gran nombre de documents d’estats financers de vital importància. A més de ser importants per al compliment i les pràctiques recomanades, també són instruments bàsics per a gestionar la situació financera. A continuació s’indica els documents principals que s’hauria de conèixer:
1. Estats d’ingressos
És probablement el document financer més important que cal conèixer. El seu propòsit principal és ajudar a una empresa a mantenir un millor control dels seus ingressos. En un estat d’ingressos, més conegut com a estat d’ingressos i pèrdues, es mostren els ingressos i les despeses de l’empresa durant un període de temps concret. A l’estat d’ingressos es declaren els ingressos, les pèrdues i les despeses, i es determina l’increment o la pèrdua d’ingressos de l’empresa. Per tant, és, sens dubte, el tipus d’estat financer més important, perquè permet determinar si l’empresa està en bona forma o no.
2. Estat de flux de caixa
A l’estat de flux de caixa, s’hi mostren les entrades i sortides de diners de l’empresa, cosa que permet veure la quantitat d’actiu circulant que es disposa en qualsevol moment. Un estat de flux de caixa és fonamental per determinar la rapidesa amb què es podria obtenir efectiu si fos necessari, atès que exclou coses com les matèries primeres i les compres fetes a crèdit que encara no s’han pagat.
3. Balanç de situació
Al balanç de situació, s’hi mostren tres elements claus: els actius, els passius i el patrimoni net. Al balanç de situació, es pot observar el valor actual de l’empresa corresponent al període de temps que cobreix. Examinar el balanç de situació, l’ajudarà a decidir si pot complir amb les seves obligacions financeres o no.
4. Notes als estats financers
Els requisits de les Normes Internacionals d’Informació Financera (NIIF) han aportat més context a la informació dels altres documents d’estats financers. Per exemple, els actius es mostren al balanç de situació i, a més, es mencionen de manera detallada a la nota al document d’estats financers. Ha d’utilitzar la informació inclosa en aquest document per assegurar-se que compleixin amb totes les normes i lleis.
5. Estat de canvis en el patrimoni net
En aquest informe es detallen els ajustaments realitzats al capital social, els beneficis no distribuïts i les reserves acumulades de l’empresa. Mostra els canvis en el patrimoni net del propietari en una empresa individual. Mostra els canvis en el patrimoni net d’ambdós socis en una societat. L’estat de canvis de patrimoni net d’una empresa exposa com ha canviat les participacions ordinàries de tots els accionistes.
Jerarquia dels estats financers
L’ordre dels estats financers és el següent:
- Declaració d’ingressos
- Quadre de finançament
- Estat de canvis en el patrimoni net
- Balanços de situació
Foto de Towfiqu barbhuiya a Unsplash
Els 10 usuaris més habituals dels estats financers
Hi ha diferents tipus de persones i corporacions que utilitzen els estats financers que les empreses han creat de la manera més adequada per a elles. En aquesta llista s’enumera els usuaris més habituals dels estats financers:
- Administradors d’empreses
- Inversors
- Clients
- Competidors
- Institucions governamentals i estatals
- Treballadors
- Analistes financers
- Institucions financeres
- Agències de qualificació
- Proveïdors
1. Administradors d’empreses
La direcció de l’empresa és l’usuari principal dels estats financers. Encara que són els que creen els comptes financers, el consell i la direcció els han de consultar quan avaluen l’expansió i el desenvolupament de l’empresa. La direcció de l’empresa examina l’estat financer tenint en compte els factors següents: liquiditat, rendibilitat, fluxos de caixa, actius i passius, saldos en efectiu, necessitats financeres, deutes que s’han de pagar, finançament de projectes i moltes altres tasques operatives en curs. En poques paraules, els estats financers són necessaris per la presa de decisions empresarials de la direcció.
2. Inversors
Els inversors són els propietaris d’una empresa. Els agrada entendre el rendiment financer de l’empresa i estar-hi al dia. Decideixen, depenent de l’estat financer, si mantenen la inversió o deixen l’empresa en funció del seu rendiment.
3. Clients
Els clients haurien de revisar els estats financers de les empreses de les quals compren els productes o serveis. A més, els clients importants volen vincular-se amb empreses segures a nivell financer, perquè volen establir una col·laboració o un contracte a llarg termini. Una empresa solvent també pot facilitar crèdit als seus clients i oferir productes i serveis amb un cost inferior al de la competència.
4. Competidors
Els competidors tenen curiositat per conèixer la situació financera de l’empresa. També volen mantenir un avantatge competitiu davant dels seus rivals. Per tant, volen saber la situació de l’empresa rival a nivell econòmic. A més, després d’examinar les declaracions, les persones podrien canviar la manera de procedir.
5. Institucions governamentals i estatals
Organitzacions governamentals, com el Departament de l’Impost sobre la Renda i el Departament de l’Impost sobre les Vendes, examinaran els estats financers de l’empresa per veure si ha pagat els impostos corresponents. També voldran establir un pronòstic dels impostos futurs en funció de l’èxit de l’empresa i de la normativa del sector.
6. Treballadors
Els treballadors poden adoptar perspectives diferents a l’hora d’examinar els estats financers. Volen saber si l’empresa va bé, atès que les seves bonificacions i ascensos depenen del rendiment financer. A més, també volen entendre bé l’empresa i la salud del mercat, cosa que es poden veure als estats financers. La empresa està interessada en el fet que els seus treballadors entenguin i siguin conscients dels seus estats financers, perquè podria decidir involucrar-los en la presa de decisions.
7. Analistes financers
Els analistes d’inversions supervisen de prop els comptes financers de l’empresa, perquè coneixen el sector a la perfecció i estan al dia de l’estat de l’empresa. Els analistes d’inversions utilitzen l’avaluació dels comptes financers com a base per decidir si aconsellen als seus clients la compra d’accions de l’empresa o no.
8. Institucions financeres
Les institucions financeres, com els bancs convencionals, i les entitats creditores, volen assegurar-se que l’empresa pugui fer front al deute. Per tant, examinen l’estat financer per determinar si concedeixen un préstec o no.
9. Agències de qualificació
Per assignar una qualificació creditícia als instruments de deute de l’empresa, una agència de qualificació creditícia examina els estats financers de l’organització. Per poder rebre una qualificació dels valors que està emetent per recaptar fons, l’empresa emissora ha de proporcionar a l’agència de qualificació creditícia tota la informació de què disposa. Quan l’agència de qualificació ja ha establert una qualificació en funció de la situació financera de l’empresa, els inversors poden prendre una decisió apropiada.
10. Proveïdors
Tant els clients com els proveïdors prefereixen fer negocis amb organitzacions estables a nivell financer. En conseqüència, utilitzen documents financers per decidir si concedeixen un crèdit a l’empresa o no.
En conclusió, la traducció d’estats financers és molt important perquè ajuda a mantenir un historial de despeses i ingressos de l’empresa per saber si la situació financera de l’organització genera beneficis o pèrdues.
Necessites una traducció?
Necessites un traductor nadiu? Busques un traductor expert en el teu camp? Posa’t en contacte a través del següent formulari i t’enviarem un pressupost de traducció professional sense compromís en el menor temps possible.
No hi ha comentaris